Va ser l’any 1917 quan Juan Verdú Sirvent es va instal·lar amb la seva família a Figueres, a la capital de l’Alt Empordà, on portava els torrons i dolços nadalencs més benvolguts de Xixona, el bressol del torró a Espanya. Productes elaborats amb el cap i amb el cor. Amb fórmules artesanes que, després de més de cent anys, se segueixen fent amb aquesta recepta del fundador de la famosa casa de torrons de Figueres. Any rere any, la cita amb els torrons i dolços nadalencs segueix sent a la capital de l’Alt Empurdà Juan Verdú Sirvent, avui gestionat per la tercera generació de torroners artesans xixonencs.

La història de la turronería per excel·lència de Figueres està vinculada a la figura de Juan Verdú Sirvent. En realitat, va ésser l’any 1917 el germà de Juan, que es deia José i que era solter, el que va pujar per primera vegada a Figueres carregat amb les caixes de fusta plenes de torrons i altres exquisideses per vendre’ls les setmanes immediatament prèvies al Nadal. I José ho va fer al costat d’una altra germana soltera que es deia Palmira.

Durant aquesta primera experiència de venda al detall dels famoosos torrons artesans xixonencs, i estant encara a Figueres, José es va posar malalt. Va haver de demanar l’ajuda a un altre germà, que era Juan, el qual treballava a l’empresa de Xixona La Industrial Turronera, la qual tenia una factoria en el municipi alacantí i una altra a Barcelona. Juan es trobava en aquells dies embardissat en la campanya de producció de torrons per a aquell Nadal a Barcelona. En conèixer la greu malaltia del seu germà, va demanar permís a l’empresa i va anar a Figueres a ajudar-los a vendre els torrons que tan primorosament s’havien elaborat a Xixona i, per primera vegada, trasllat fins a Figueres. José va morir. I va ser enterrat a Figueres en lloc d’en la seua benvolguda Xixona.

Quan va finalitzar aquesta primera campanya nadalenca a Figueres, Juan, l’avi matern de l’actual propietària i gestora del negoci, María Dolores Soler Verdú, es va tornar a Xixona al costat de la seva germana Palmira i el negoci de José va passar a les mans dels besavis, Constantino i Trinidad. Però ells van decidir traspassar-ho a Juan i a la seva dona María, que són els avis materns de l’actual propietària María Dolores, la qual gestiona aquest negoci típic nadalenc de Figueres al costat del seu marit, el també xixonenc Alfonso Coloma. Ells segueixen complint amb la tradició nadalenca d’acudir a la cita any rere any amb els ciutadans de Figueres, la comarca de l’Alt Empurdà i tota la província de Girona i fins i tot Barcelona, així com amb molts altres clients del sud de França.

Fundadores de la turronería Juan Verdú Sirvent

Va ser en la Rambla de Figueres, una avinguda molt coneguda i popular a la capital de la comarca de l’Alt Empurdà, on va començar la venda al detall del torró artesà de Xixona. L’activitat es desenvolupava a l’aire lliure. Poc després, es va llogar un local al carrer Sant Pau. Com en el cas de molts altres torronaires artesans xixonencs emprenedors per tota Espanya i, en particular, per tota Catalunya, la venda dels dolços es realitzava en un portal. Els avis de María Dolores vivien prop del cinema Edison, on residien dos mesos o una mica més fins que passava la festa nadalenca, amb el final de la festivitat dels Reis Mags. Van fer moltes amistats a Figueres.

Durant la tardor i el principi de l’hivern, l’avi Juan treballava a la fàbrica de Xixona de la Industrial Turronera, activitat que complementava amb l’elaboració totalment manual i artesana en un local del poble de Xixona dels seus dolços típics al costat de la seva dona María. Aquests dolços, primorosament envasats en caixes de fusta, eren transportats fins a Figueres amb el tren, encara que un any l’enviament es va fer amb vaixell des d’Alacant fins al port de Barcelona i, després amb transport terrestre, fins a la capital de l’Alt Empurdà.

Imagen de la historia de la venta de turrón
Salvador Dalí y su fotógrafo oficial junto a Gloria y Antonio en la puerta de la turronería de Juan Verdú Sirvent

Des de l’any 1917 fins a l’any 1936, en el qual es va declarar la Guerra Civil Espanyola, la família Juan Verdú Sirvent va ser fidel amb la cita empordanesa. A partir de l’any 1937, la família va deixar de pujar des de Xixona fins a Figueres. Quan va finalitzar la contesa bèl·lica, es va reprendre l’activitat, que ja mai s’ha interromput fins l’actualitat. Va ser una sort que la família través amistat amb gents de bé de Figueres abans de la guerra. Es van posar en contacte amb una amiga de l’àvia, la senyora Enriqueta, per demanar-li si podien usar la mateixa porteria del carrer Sant Pau, però els propietaris de l’immoble havien col·locat en aquests anys unes portes de ferro que impedien l’activitat normal de venda al detall de torrons artesans.

L’amiga Enriqueta de Figueres els va avisar a l’any 1940, ja finalitzada la contesa blélica, que havia trobat un altre portal bo i gran al carrer Monturiol. En principi, no li va agradar a la família xixonenca, perquè semblava alguna cosa allunyada del centre del municipi, però van provar en aquest Nadal. A l’entrada del portal de Monturiol número 6 col·locaven un taulell de fusta d’uns tres metres de llarg que feia les vegades de tenda. Els xixonencs Juan i María dormien en un magatzem de la finca annexa.

Gràcies a la intervenció del senyor Poch, primer, i de Benjamí Castillo, que era administrador de la finca, van llogar la porteria de la casa natalicia ni més ni menys que de Salvador Dalí, el geni de la pintura i la literatura suerralista. Una finca en la qual havia tingut l’oficina el pare de Dalí, el qual era notari de gran prestigi a Figueres.
Els avis de María Dolores, l’actual regent del negoci, va tenir tres filles: Dolors, Conxa i Glòria. Abans de la guerra, les tres van acompanyar els seus pares quan a la fi de tardor es pujaven a Figueres. Després de la guerra, només ho feia Glòria, la qual es va casar l’any 1961 amb Antoni Soler, que van tenir una filla, Glòria, l’any 1962. L’actual propietària. Glòria i el seu marit Antoni van col·laborar amb els fundadors Juan i María, que van estar al peu del canó fins que van complir els 80 anys. Després, el negoci va passar definitivament, l’any 1967, a les mans de Glòria i Antoni.

Antoni Soler treballava a Xixona durant tot l’any fins a Nadal i aleshores anava a Figueres a passar les festes amb la seva esposa i filla. Sempre viatjava la família amb tren.
María Dolorss es va casar en 1984 amb Alfons Coloma, un xixonenc que sabia elaborar gelats artesans, l’altre pilar econòmic i empresarial que ha donat fama i renom a Xixona. El seu sogre Antonio, que era mestre torronaire a Xixona, li va ensenyar en 1984 a fer dolços nadalencs. María Dolors i Alfons segueixen fidels amb la cita nadalenca de Figueres després d’elaborar de manera totalment artesana els seus torrons i dolços, molts fets a mà i que mantenen intactes les receptes seculars del mestre torronaire Juan Verdú Sirvent. Tots els productes fets amb ingredients naturals que la família s’encarrega de buscar i comprar, amb una base d’ametlles de qualitat, principalment de la varietat marcona, sucre i mel de romaní pura.

La família de Juan Verdú Sirvent va incrementar les vendes any rere any al fidelizar als ciutadans de la comarca, conscients de la qualitat de l’autèntic torró artesà de Xixona. Al portal de la casa natalicia de Salvador Dalí, gran però exposada al vent fred de la tramuntana, es donaven cita gents de tot l’Empordà en les setmanes immediatament prèvies al Nadal. Durant la postguerra, el negoci va ser guanyant en popularitat, atès que era l’única tenda de torrons artesans xixonencs en tota la comarca. Al portal de la casa natalícia del pintor i escriptor Salvador Dalí la família Verdú Sirvent va estar seixanta anys. Va ser l’any 2000 quan, després de la venda d’aquest immoble a l’Ajuntament de Figueres, la família de torronaires de Xixona va llogar un local proper en el mateix carrer Monturiol, on roman en l’actualitat. Va haver-hi uns pocs anys en els quals la venda es va realitzar a la casa de Dalí i en el nou local.

A Salvador Dalí i la seva família els agradava molt el torró i els dolços portats expressament des de la ciutat alacantina de Xixona. En concret, segons recorda l’actual propietària María Dolors, la varietat que més agradava l’artista Dalí era el torró de Xixona amb denominació, el de textura tova. Una autèntica exquisidesa que se segueix elaborant en els ‘boixets’ o morter a foc lent i amb matèria primera (ametlla marcona, mel de romaní, sucre i clara d’ou) de primeríssima qualitat.

Tant li agradava a Salvador Dalí el torró dels qui a Figueres es deien ‘els Jijoneros’, ara amb Indicació Geogràfica Protegida (IGP), un segell emparat per la Unió Europea, que l’artista va dedicar una de les seves obres al dolç xixonenc. Es tracta d’un dibuix de petit format sobre una escena de la vida quotidiana de l’any 1922. L’obra es diu ‘The firs torró’. En l’obra es distingeix una alegre família asseguda al costat de la taula mentre la cirada apareix amb un torró artesà. L’escena era molt característica en la família dels Dalí, on cada any es festejava el primer torró com a bestreta al Nadal, just unes setmanes immediatament anteriors a la festivitat gran.